RETURN OF THE ARTIST GUILLEM RAMOS-POQUÍ

By Pilar Parcerisas
Member of the National Council of Arts and Culture
('El Temps' magazine, 8th July 2014. pp. 50-53)

Catalonia has long been a land of artists and daring explorers. During Franco’s dictatorship in the 1960s there were very few opportunities for young artists who were confronted with a cultural context without institutions offering support to the contemporary art scene. As a result, many chose to move to Paris or New York in order to experience a sense of freedom and to enjoy an artistic environment receptive to their concerns.

This is the case for Guillem Ramos Poquí who, having obtained fellowships to study in
Paris and New York, settled in London where he studied at the Slade School of Fine Art and at the Royal College of Art, beginning a career as an artist and educator in the
fine art field. This earned him the position of Head of Fine Art at Kensington and Chelsea College (1990-2004) and Lecturer of Advanced Painting of Morley College (2004-2012).

Now, after many years of absence, his work has reached the Royal Artistic Circle of Barcelona in an exhibition curated by Joan Abelló Juanpere and Laura Plana Gracia.
This is a unique opportunity to see twenty-three of his recent paintings, alongside some examples of his previous works of the 60s which he had exhibited in Paris in 1965 at the Cité Internationale des Arts, before he settled permanently in London in 1968.

Guillem Ramos-Poquí belongs to the generation of Catalan artists of the 60s who emigrated to Paris, London and New York, with fellow artists such as Antoni Llena, who also spent time in London, Anthoni Miralda, Benet Rossell and Josep Niebla, among others.

Already in the works of the 60s one recognizes his driving force: a dynamic expression that leaves the imprint of a hand on paper, a series of collages and an experimental spirit juxtaposing a diversity of contrasting forms, bringing together the aesthetic flow of arts of that period and the dynamics of mechanical progress, leading him to the use industrial spray paint. We see, documented by photographs, some of the objects produced during these years. These are ‘found objects’ which belong to the consumer market, with which he creates assemblages in a spirit close to Pop Art and the works of Rauschenberg, but on a small scale. Sometimes they become more poetic, echoing the Surrealist objects by Joan Miró or the boxes by Joseph Cornell, whilst others seem to arise from a spirit of revolt. In fact, maybe they are the conceptual precursors to the paintings-collages of recent years, now in Barcelona.

Despite this inclination towards the world of the object during the 60s, the following decade affirms his vocation as a painter, deepening in abstraction by creating colourfield paintings, in which he absorbs the mastery of Rothko and that of North-American Post-Painterly abstraction, especially Barnett Newman, Kenneth Noland and Frank Stella, as he reaches a post-Bauhaus geometric synthesis, which allows to surface a knowledge of the theories about visual Perception, geometry and colour of Johannes Itten, Rudolf Arnheim, or even of Joseph Albers. This passion for geometry remains latent and present in his later work, right up until today.

He calls ‘symbolic paintings' his intimate works of the 80s which are followed during the 90s by a series driven by urban inspiration known as ‘Satirical and Metaphysical Urban paintings’, executed while he was developing digital photomontages.

The recent work which he now presents give us a glimpse of the trail of the pictorial
narrative which runs across his entire career, and of his deep knowledge of painting materials and techniques. Thus, in a single work, one can find the different ingredients of his unique technical approach, using egg tempera paint, acrylic, wax, sand, materials and objects, such as a piece of mirror, a clock, a pen or a piece of silver- cardboard. This mixed-media technique seems to respond to the desire to find a synthesis between the artist as creator of the Present and that which belongs to the history of art, often with images which appear in some of the backgrounds of the paintings/collages (including Venus or the famous engraving by Dürer entitled ‘Melancholia’). There is, perhaps, an archaeological vision of time, as in the work entitled ‘An Ephemeral Attempt to Analyze Time’ (2013), and a sensitivity guided by a certain melancholy, which bestows on these paintings the dimension of visual poems, especially when they are accompanied by writing or graphic elements. This exhibition remains a taster which contains the artistic legacy of many years.

Pilar Parcerisas
Member of the National Council of Arts and Culture
('El Temps' magazine, 8th July 2014. pp. 50-53)
__________________

CATALAN / TEXT EN CATALÀ  

RETORN DE L'ARTISTA GUILLEM RAMOS-POQUÍ
Per Pilar Parcerisas
Membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts
(Revista setmanal  'El Temps' 8 de juliol del 2014. Secció Cultura: pàgines 50-53)


Catalunya ha estat terra d'artistes exploradors i arriscats. Durant la dictadura franquista i davant les poques oportunitats que oferia el país als joves creadors, en un context sense institucions que donessin suport a l'art contemporani, molts optaren als anys 60 per desplaçar-se a París o Nova York i s'hi quedaren com a opció  de vida, tant per l'esperit de llibertat que s'hi respirava com perquè podien gaudir d'un ambient artístic més propici a les seves inquietuds.

Aquest és el cas de Guillem Ramos-Poquí, que després d'unes beques per estudiar a París i Nova York, s'establí a Londres on va estudiar a la Slade School of Fine Art i al Royal College of Art, iniciant una carrera d'artista i pedagog en l'àmbit de les arts, que li valgueren el càrrec de director en belles arts al Kensington and Chelsea College (1990-2004) i de professor de pintura avançada al Morley College (2004-2012).

Ara, després de molts anys d'absència, la seva obra ha arribat al Cercle Artístic de Barcelona, en una exposició comissariada per Joan Abelló Juanpere i Laura Plana Gràcia, que ens fa arribar per primer cop un tast en directe del treball d'aquest artista, en vint-i-tres obres recents i alguns punts de referència d'obres dels anys 60, quan exposà el 1965 a la Cité Internationale des Arts de París, abans d'establir-se definitivament a Londres el 1968.
Guillem Ramos-Poquí pertany, doncs, a la generació d' artistes catalans de la dècada dels anys seixanta, que emigraren a París, Londres o Nova York, tenint com a companys  l'Antoni  Llena, que també passà un temps a Londres, Antoni Miralda, Benet Rossell o Josep Niebla, entre altres.

Ja a les obres dels anys 60 s'hi reconeix una inquietud, una expressió dinàmica que deixa l'empremta de la mà sobre el paper, assajos de collage i convivència de formes diverses en un esperit experimental, maridatge entre la cursa estètica de les arts d'aquells anys i la dinàmica maquinista del progrés, que el porta l'ús de la pintura industrial en esprai. En fotografies se'ns mostren alguns objectes d'aquests anys. Es tracta d'objectes trobats en el marc del món del consum amb les quals crea un tipus d'assemblages en un esperit proper al pop de  Rauschenberg però en petit format. A vegades, prenen un sentit més poètic, en record dels objectes surrealistes de Miró o de les caixes de Joseph Cornell, altres semblen sorgir d'un esperit de revolta. De fet, potser siguin els precedents conceptuals de les pintures/collage dels últims anys, ara a Barcelona.

Malgrat aquesta inclinació cap al món de l'objecte dels 60, la dècada següent afirmà la seva vocació pictòrica, i aprofundí en l'abstracció, creant pintures de camps de color, en les quals absorbí el mestratge de Rothko i de l'abstracció postpictòrica nordamericana, especialment de Barnett Newmann, Kenneth Noland o Frank Stella, arribant a una síntesi geomètrica post Bauhaus, que deixa entreveure els coneixements de les teories geomètriques i del color de la percepció visual de Johannes Itten, Rudolf Arnheim o, fins i tot, de Joseph Albers. Aquesta passió per la geometria seguirà latent i present en la seva obra posterior fins arribar als nostres dies. Anomenà "pintures simbòliques" a les obres intimistes dels anys 80, a les quals seguiren els anys 90  una sèrie d'inspiració urbana, que es coneix com Satirical and Metaphisical Urban paintings, al mateix temps que desenvolupà fotomuntatges digitals.

L'obra recent que presenta deixa entreveure el rastre d'aquesta narrativa pictòrica que travessa tota la seva trajectòria i també un coneixement profund de les matèries i els procediments pictòrics. Així, en una sola obra s'hi poden trobar diversos ingredients de la seva particular cuina, com pintura al tremp d'ou, acrílic, ceres, sorra, matèries i objectes, com un tros de mirall, un rellotge, una ploma o un fragment de cartró platejat. Aquesta mixtura tècnica sembla respondre al desig de trobar una síntesi entre l'artista com a creador del present i allò que ha estat la Història de l'art, sovint en imatges que traspuen en alguns fons d'aquestes pintures/collages, com imatges de Venus o el famós gravat Malenconia, de Dürer. Hi ha, potser, una mirada arqueològica envers el temps, com en l'obra titulada Intent efímer d'analitzar el temps (2013) i una sensibilitat guiada per una certa malenconia, que porta aquestes pintures a una dimensió de poemes visuals, i més quan van acompanyades de signes gràfics o escriptura. Aquesta exposició no deixa de ser un tastament d'un pòsit artístic de molts anys.

PILAR PARCERISAS
Membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts
(Revista setmanal 'El Temps' 8 de juliol del 2014. Secció Cultura: pàgines 50-53)
______________

SPANISH / TEXTO EN ESPAÑOL

El Retorno del Artista Catalan Guillem Ramos-Poquí

Traducción del texto en preparación

Guillem Ramos-Poquí Exhibiton of recent work
at the Royal Artistic Circle of de Barcelona  (19 juny -6 juliol de 2014)

Opening reception in the Atlanteans conference room

ENGLISH TEXT

The Royal Artistic Circle of Barcelona has the pleasure of exhibiting a recent body of work by Catalan artist Guillem-Ramos Poqui.

Guillem Ramos-Poquí grew up in Barcelona where he studied painting at the city's School of Fine Art. During the 60s where he was a leading figure in the Catalan Conceptual and Povera avant-garde. After being awarded several art fellowships that took him to Paris and New York, he settled in London in 1968 where he studied at the Slade and the Royal College of Art. In 1995 he received his Ph.D. in Fine Art from the University of Barcelona. He was Head of Fine Art at Kensington and Chelsea College (1990-2004) and Lecturer in Advanced Painting at Morley College (2004-2012). He has exhibited extensively in London and abroad.

Through a poetic interplay of visual metaphors, his work articulates a new and important vision in painting which addresses fundamental issues about the nature of art, reality and perception. His meditative compositions have a hypnotic visual quality, in part because of their apparent simplicity and formal purity. Look closer, however, and the surface is teeming with the nervous energy and interplay of complex textures, materials and mark-making. His current work is a synthesis and culmination of the formal signs, symbols and themes found throughout his oeuvre. The use of contrasting techniques such as egg-tempera, encaustic, oils and acrylics achieve a rich variety of textures, while the use of silver-leaf and mirror fragments contrasts with the subtle grain of the canvas. Multi-dimensional spaces are juxtaposed in which shapes and images float freely and interconnect through colour sequences. His painting-collages feature ephemeral elements (from broken clocks to Old Master reproductions), inviting a variety of interpretations and readings. At the heart of his work lies a desire to confront and explore contemporary issues including cultural decline and urban alienation, all the while inviting the magical and the metaphysical to push through the surface of the canvas.  

Josep Fèlix Bentz
President of the Royal Artistic Circle of Barcelona.

__________________

CATALAN / TEXT EN CATALÀ  

Guillem Ramos-Poquí Exposició d'obra recent al Reial Cercle Artístic de Barcelona

 (19 juny -6 juliol de 2014)

El Reial Cercle Artístic de Barcelona té el plaer de presentar la obra de l'artista català Guillem Ramos-Poquí.

Guillem Ramos - Poquí va néixer a Barcelona a on va fer la carrera de Belles Arts. Durant la dècada de 1960  va ser una figura destacada en la avantguarda catalana del art Conceptual i Povera. Després d'haver estat guardonat amb diverses beques d'art que el van portar a París i Nova York, es va establir a Londres el 1968, on va estudiar a la Slade i al Royal College of Art. El 1995 va rebre el seu doctorat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. A Londres va ser Director de Belles Arts a Kensington and Chelsea College (1990-2004) i Professor de Pintura Avançada al Morley College (2004-2012 ). Ha realitzat nombroses exposicions a Londres i al estranger.

A través d'una interacció poètica de metàfores visuals, la seva obra articula una visió nova i important en la pintura que aborda qüestions fonamentals sobre la naturalesa de l'art , la realitat i la percepció. Les seves composicions meditatives tenen una qualitat visual hipnòtica, en part a rel de la seva aparent simplicitat i puresa formal. Però, mira més de prop i la superfície està plena de l'energia nerviosa de la interacció de textures complexes , materials i traços expressius. El seu treball actual és una síntesi i culminació dels signes formals, símbols i temes que es troben al llarg de la seva obra. L'ús de contrast de tècniques com la pintura al tremp a l'ou, la encàustica, l'oli i l'acrílic, aconsegueix una rica varietat de textures, mentre que l'ús de la fulla de plata i fragments de mirall contrasta amb el gra subtil de la tela. Espais multidimensionals es juxtaposen a on les formes i les imatges suren lliurement i s'interconnecten a través de seqüències de colors. Les seves pintures- collages compten amb elements efímers (des de rellotges trencats fins reproduccions dels antics  mestres), convidant a una varietat d'interpretacions i lectures. Al centre de la seva obra es troba el desig de confrontar i explorar temes contemporanis com la decadència cultural i l'alienació urbana, alhora que convida a sorgir lo màgic i metafísic a través de la superfície del llenç.

Josep Fèlix Bentz
President del Reial Cercle Artístic de Barcelona

______________

SPANISH / TEXTO EN ESPAÑOL

Guillem Ramos-Poquí : Exposición de obra reciente en El Real Círculo Artístico de Barcelona

(19 junio- 6 julio de 2014)

El Real Círculo Artístico de Barcelona tiene el placer de presentar la obra del artista catalán Guillem Ramos- Poquí.  

Guillem Ramos-Poquí nació en Barcelona en donde hizo la carrera de Bellas Artes . Durante la década de 1960 fue una figura destacada en la vanguardia catalana del arte Conceptual y Povera. Después de haber sido galardonado con varias becas de arte que le llevaron a París y Nueva York, se estableció en Londres en 1968, donde estudió en la Slade y en el Royal College of Art. En 1995 recibió su doctorado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. En Londres fue Director de Bellas Artes en Kensington and Chelsea College (1990-2004) y Profesor de Pintura Avanzada en Morley College ( 2004- 2012). Ha realizado numerosas exposiciones en Londres y en el extranjero .

A través de una interacción poética de metáforas visuales, su obra articula una visión nueva e importante en la pintura que aborda cuestiones fundamentales sobre la naturaleza del arte, la realidad y la percepción. Sus composiciones meditativas tienen una calidad visual hipnótica, en parte a raíz de su aparente simplicidad y pureza formal . Pero mira de cerca y la superficie está llena de energía nerviosa de la interacción de texturas complejas, materiales y trazos expresivos. Su trabajo actual es una síntesis y culminación de los signos formales, símbolos y temas que se encuentran a lo largo de su obra. El uso de contraste de procedimientos pictóricos, como la pintura al temple al huevo, la encáustica, el óleo y el acrílico, conseguir una rica variedad de texturas, mientras que el uso de la hoja de plata y fragmentos de espejo contrasta con el grano sutil de la tela. Espacios multidimensionales se yuxtaponen donde las formas y las imágenes flotan libremente y se interconectan a través de secuencias de colores. Sus pinturas-collages cuentan con elementos efímeros (desde relojes rotos hasta reproducciones de los antiguos maestros), invitando a una variedad de interpretaciones y lecturas. En el corazón de su obra se encuentra el deseo de confrontar y explorar temas contemporáneos como la decadencia cultural y la alienación urbana, a la vez que invita a que lo mágico y lo metafísico surjan a través de la superficie del lienzo.

Josep Fèlix Bentz
Presidente del Real Círculo Artístico de Barcelona

ENGLISH TEXT

GUILLEM RAMOS-POQUÍ

By Laura Plana Gracia

When observing the evolution of the work by Guillem Ramos-Poquí from the 60s to the most recent paintingcollages a compelling paradigm emerges involving the exploration of various issues and changes in our culture and society strongly linked to the relationship between art, reality and life. This process is reflected i the dynamic and organic development of his work, from the origins of Conceptual and Art Povera in Catalonia, to the visionary-poetic aspects of his work during the 80s', and his experimental work with printmaking and digital media of the 90's. All this culminates in his last paintings and painting-collages where ordinary things take on a magical and metaphysical meaning.
In 2001, Catalan critic, poet and art historian José Corredor-Matheos, wrote: 'There are artists who are precursors, but who, once their approaches have been established, fall behind - their innovative sources having burnt out. Relatively few artists remain open to change and know how to take advantage of the new times in order to launch new initiatives. Amongst the later we find, without doubt, Guillem Ramos-Poquí.' (Introduction to the catalog 'Guillem Ramos-Poquí . Collages, paintings, assemblages, digital collages. Paris, Barcelona and London, 1965-2001', Colville Place Gallery Publications, London. Text David Rodway).
In the sixties, whilst living in Paris, funded by the French government, with a studio at the Cité International des Arts, he was part of group of artists formed by Miralda, Rabascall, Benet Rossell and Jaume Xifra. His artwork is influenced by personal relationships maintained during the 1960s and 1970s, with artistic personalities from the world of abstraction such as Mordecai Ardon (M.Bronstein), Director of the Museum of Modern Art in Jerusalem, the best student of Paul Klee; Georgy Kepes, the founder with Moholy Nagy of the New Bauhaus Art Institute of Chicago; and Ola Wolpe (Ola Okuniewska) who studied under Johannes Itten in Vienna, and the Bauhaus with Itten, Klee and Kandinsky. Guillem Ramos-Poquí has a PhD in Painting from the Faculty of Fine Arts of Barcelona University. He lives in London where he has exhibited since 1968 and has held prominent
positions as the Head of Fine Art of Fine Art Kensington and Chelsea College.
The recent work of Guillem Ramos-Poquí is characterized by small and medium format canvases, produced from 2011. These show painting at an abstract level, showing the dual versatility of art, unmasking form and content through the mystical transcendence of matter, unfolding and revealing a dual vision of the universe through a poetic, aesthetic interior movement. Thus, abstract symbolism, geometry and image dialectics, are used to go beyond form and matter.
In conclusion, I must say that the career of Guillem Ramos-Poquí forms part of the cultural memory of Catalan avant-garde art. It is of great historical merit, a form of cultural exile in dealing with answers, resulting in the development of a total work of art, unified and complete.
Laura Plana Gracia. Researcher and Independent Curator

CATALAN / TEXT EN CATALÀ 

GUILLEM RAMOS-POQUÍ
per Laura Plana Gracia

Al observar l'evolució de l'obra de Guillem Ramos-Poquí dels anys 60 fins a les més recents pintura-collages, un convincent paradigma emergeix que explora diverses qüestions i canvis en la nostra cultura i societat, fortament vinculat a la relació entre l'art, la realitat i la vida. Aquest procés es reflecteix en el desenvolupament dinàmic i orgànic de la seva obra, des dels orígens de l'Art Conceptual i Povera a Catalunya, els aspectes visionaris poètica de la seva obra durant els anys 80 ', i el seu treball experimental amb el gravat i els mitjans digitals de la dels 90. Tot això culmina en les seves últimes pintures i pintures-collages on les coses ordinàries adquireixen un significat màgic o metafísic.
El 2001, el crític català, poeta i historiador de l'art José Corredor-Matheos, va escriure: "Hi ha artistes precursors que, un cop imposades les seves propostes, les forces d'innovació es queden enrere, són relativament pocs els que queden oberts als nous temps per imposar noves iniciatives. Entre aquests últims hi ha, sens dubte, Guillem Ramos-Poquí." (Introducció al catàleg "Guillem Ramos-Poquí. Collages, pintures, assemblatges, collages digitals. París, Barcelona i Londres, 1965-2001, Colville Col·loqui Gallery Publications, Londres. Text David Rodway).
Durant els anys seixanta, 1965, va viure a París, guardonat pel el Govern Francès, amb estudi a la Cité International des Arts, a on també estava becat Daniel Argimón, i va formar part del grup d'artistes joves catalans Miralda, Rabascall, Benet Rossell i Jaume Xifra. La seva obra pictòrica està influïda per relacions personals que havia mantingut durant els anys 19060s i 1970s, amb personalitats artístiques del món de l'abstracció com Mordecai Ardon (M.Bronstein), Director del Museu d'Art Modern de Jerusalem, millor alumne de Paul Klee; Georgy Kepes, fundador del New Bauhaus al Art Institute of Chicago, juntament amb Laszlo Moholy Nagy; i Ola Wolpe (Ola Okuniewska) qui va estudiar amb Johannes Itten a Viena, i a Bauhaus, amb Itten, Klee i Kandinsky.
Guillem Ramos-Poquí és Doctor en Pintura per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Sant Jordi. Viu i exposa a Londres des de 1968. Des de llavors, s'ha dedicat a la pintura i a les arts amb posicions prominents com la de Director de Belles Arts del Kensington i Chelsea College. La obra recent de Guillem Ramos-Poquí es caracteritza per teles de petit i mitjà format, realitzades a partir de 2011. Són obres on segueix configurant el pla de la pintura en un nivell abstracte, mostrant la doble versatilitat de l'art, és a dir desemmascarant la forma i el contingut en una transcendència mística de la matèria, recorrent al desvelant, en correlació estètica amb un moviment poètic interior que intensifica el significat mostrant una doble visió de
l'univers entorn. Així, simbolisme abstracte, geometria i dialèctica de la imatge són emprats per travessar el transfons de les formes i la matèria que les embolcalla.
Finalment cal dir que la trajectòria artística de Guillem Ramos-Poquí és part de la memòria cultural de l'art català d'avantguarda . És també, un mèrit històric, una forma d'exili cultural a la recerca de respostes per al desenvolupament de una obra artística total, unitària i completa.
Laura Plana Gracia. Recerca cultural i comissària independent d'exposicions. 2014

RESTROSPECTIVE :

Biografia catalana succinta:

Alexandre Cirici: 'La nova plàstica catalana: Abstracció significativa: Ramos-Poquí' Serra D'Or, maig 1968
Alexandre Cirici: 'Nueva pintura catalana' text catàleg exposició, Casa de la Cultura Cuenca, abril 1968
Alexandre Cirici: 'Ramos-Poquí el 1971' text catàleg expo.Institut d'estudis nord-americans, Barcelona-Madrid,1972
Alexandre Cirici: 'Objectes Pobres, objectes conceptuals: iniciadors'. Serra D'Or, febrer 1972.
Alexandre Cirici: 'L'art català contemporani'. Edicions 62 Barcelona 1970, pp. 294, 296, 372.
José Corredor Matheos: 'Història de l'art català Vol. IX (La segona meitat del segle XX)' Edicions 62, 1996,
Precursors de del art Povera, manifestacions de lo efímer, els objectes de Ramos-Poquí, pp. 91-92
José Corredor-Matheos: 'Guillem Ramos-Poquí. Collages, Paintings, Assemblages, Digital Photomontages:
Paris Barcelona London-1965-2001 ('Foreward' del catàleg , 2001, publicat per la Colville Gallery de Londres).
Laura Plana 'Guillem Ramos-Poquí: Introducció i revisió cronològica de la obra: Obra retrospectiva 1965-2009 i Pintures recents 2010-2013' (catàleg digital) 2013

Guillem Ramos-Poquí: Link to Wikipedia Enclyclopedia

Links to Recent Work:

Collages 2014 'Mirror Spaces: Reflections on Culture and the Ephemeral'

Drawings 2015 'TangIed Lines'

Assemblages 2015 'Urban Beach Combing'


Guillem Ramos-Poquí: Link to Wikipedia Encyclopedia

Back to Homepage

Contact